Maquinari TIC

Aquesta setmana ha estat dedicada a un aspecte diferent de les noves tecnologies: el maquinari, es dir, la part física de la tecnologia. Són molts els aparells que s'utilitzen actualment a l'escola o, si fa no fa, tenen una acceptació major per part de la comunitat educativa. Les pissarres digitals i les tabletes són un exemple d'això; les seues possibilitats educatives han sigut desenvolupades en diferents investigacions.

Tot i que aquests són els més coneguts, considere que n'hi ha d'altres que també podrien ser utilitzats amb finalitats educatives. Per exemple una recomanació meua seria la consola Nintendo DS (o 3ds) que compta amb diferents jocs dissenyats específicament amb ús educatiu. “Millora el teu vocabulari d'anglés/francés” per l'ensenyament de les llengües i “Art academy” per introduir l'educació artística són exemples de les possibilitats de la consola. Actualment la 3ds és utilitzada com a guia per als visitants del museu Louvre amb una aplicació que conté opinions i comentaris d'experts d, de manera que el visitant pot ampliar el seu coneixement d'una obra quan està davant d'ella.  Per suposat, el seu preu, la mancança d'aplicacions educatives en comparació amb les tendes d'Android i iOs; i la nul·la possibilitat de creació d'aplicacions o activitats per part del professor són desavantatges. 

Un altre exemple de maquinari és el lector electrònic. Tot i que els seus usos no són molt variats, ja que actualment només serveix per a llegir documents, és un altre aparell que es podria utilitzar a l'escola per accedir als documents de classe. Entre els seus avantatges estan la utilització de tinta electrònica que permet que la durada de la bateria siga major i no fa mal als ulls. A més està la possibilitat de fomentar l'aprenentatge a través de l'hipertext, trobar el significat de paraules si estem llegint textos escrits en llengües estrangeres o que professors i estudiants pugen crear els seus EPUB  fàcilment amb programes com Sigil. De tota manera, cal dir que la tecnologia de la tinta electrònica està millorant a poc a poc i, com podeu veure al següent vídeo, els llibres electrònics no han dit la seua última paraula.

Després de veure tots aquests aparells ens hauríem de preguntar: Realment estem utilitzant totes les possibilitats que ens dóna la tecnologia de què disposem? Considere necessària l'autorreflexió per part de la comunitat educativa pel que fa a l'ús de les TIC a l'escola.

A tall d'introducció cal dir que vivim dins d'un món tecnològic. Hi ha tecnologia per tot arreu i no podem viure sense ella. Eixa tecnologia que utilitzem està dins d'un cercle de millora que pareix no tindre fi: quan compren un aparell, l'endemà n'hi ha una nova versió o un altre aparell amb més innovador. A vegades pareix que les institucions educatives ens hem deixat arrossegar per la mateixa necessitat del mercat d'implantar noves tecnologies; la majoria de les vegades amb una intenció publicitària. Sona molt bé dir als mitjans de comunicació que a l'any següent els alumnes i els professors disposaran d'una pissarra digital a cada aula. D'aquesta manera pareix que es dóna la imatge d'una escola moderna adaptada a la societat actual. Però realment es necessita posar una pissarra digital a cada aula i que cada alumne tinga un ordinador portàtil o una tableta? La resposta és senzilla: No.

La presència de tecnologia a l'aula no assegura que hi puga ser utilitzada correctament. Quan vaig fer les meues pràctiques, la meua aula d'infantil va rebre una pissarra digital. En parlar amb el meu professor sobre què pensava fer amb ella, va reconéixer-me que no sabia com fer-la utilitzar. L'únic ús que li va donar durant el temps que hi vaig estar va ser per posar vídeos o imatges. D'aquest exemple podem extraure una idea clara: Els professors necessiten formació. Hi haurà professors com el meu que utilitzaran les tecnologies com un objetecte complementari a la classe, però també els hi haurà que l'utilitzaran com si fóra una pissarra de tota la vida; ambdós ho faran malament. Aquesta mancança de coneixement fa urgent la necessitat de facilitar cursos als professors, ja que aquesta formació farà que els professors s'adonen de la necessitat de canviar la seua metodologia a classe.

Crec que l'ús de noves tecnologies a classe suposa cavil·lar sobre les possibilitats que ens donem per fer classe d'altra manera i adaptar-nos a elles. No es pot separar metodologia de tecnologia. Aquest procés requerirà temps, però ens hem d'assegurar que es produïsca eixe canvi. Si no, les TIC no tindran cap utilitat.