dilluns, 17 de febrer del 2014

Experiències TIC a l'aula

Aquesta setmana l'hem dedicada a veure diferents experiències TIC portades a aules reals. Hem aprés que per a dur a terme una experiència TIC hem de tindre en compte tres aspectes: L'organització de l'aula amb el maquinari; el programari que utilitzarem i la metodologia.

Tot i que el programari i la metodologia són aspectes que el professor pot canviar i escollir com li plau segons l'activitat i o la manera d'entendre l'educació, l'organització d'aula i el maquinari són elements que estan fora del nostre abast moltes vegades, ja que depén dels recursos del centre. Podem trobar-nos centres sense pissarres digitals, amb una única sala d'ordinadors que s'ha de compartir amb tota l'escola. Aleshores hem d'adaptar-nos a la disponibilitat de recursos.

Si haguera de pensar en l'organització que m'agradaria trobar a la meua aula, no hauria de cavil·lar molt, ja que seria el model que actualment es pot trobar a la majoria d'aules d'infantil. A diferència d'altres etapes com l'educació primària o secundària, l'organització de les aules d'infantil estan adaptades una metodologia activa i constructivista que és característica d'aquesta etapa. Aquesta model consisteix a tindre la classe organitzada per racons i amb taules que faciliten el treball cooperatiu. Un d'eixos racons serà el de l'ordinador. En general, la majoria d'aules d'infantil tenen només un ordinador; però a la meua aula ideal hauria d'haver-n'hi dos com a mínim, ja que facilitaria la rotació dels alumnes. 

Després hem hagut de donar una ullada a diferents experiències TIC. Podeu trobar-les en aquest enllaç. En general, la majoria d'elles són experiències molt motivadores i relacionades amb fer blogs o l'ús de xarxes socials per a mostrar el que es fa les escoles, però la que més m'ha agradat és la realitzada per Lluïsa Masachs al centre "Castell de Farnes" amb alumnes d'educació primària. És el número dotze si vols trobar-la a l'enllaç i veure més informació. L'objectiu d'aquesta experiència era fer un cartell per a les festes del poble mitjançant un programa d'edició d'imatges. M'ha cridat l'atenció perquè considere que és una activitat que treballa molt el coneixement de l'entorn i fomenta el desenvolupament d'alumne com a ciutadà, ja que amb aquesta activitat els alumnes estan participant en una activitat cívica com és aportar les seues idees a les festes del seu poble.  Fa que siguen participes de la seua realitat i, fins i tot, si es donara el cas, podrien canviar-ja, perquè, i si un d'aquests cartells fóra escollit com a cartell oficial?

Una activitat que afegiria a aquesta experiència seria fer també el fullet de les festes. Els alumnes no només haurien de posar les activitats que es fan cada any, sinó que, a més, podrien donar les seues idees sobre activitats que voldrien veure durant aquesta festivitat. El fullet es podria fer amb l'eina Youblisher i fins i tot podríem enviar-lo a l'ajuntament.

diumenge, 9 de febrer del 2014

Maquinari TIC

Aquesta setmana ha estat dedicada a un aspecte diferent de les noves tecnologies: el maquinari, es dir, la part física de la tecnologia. Són molts els aparells que s'utilitzen actualment a l'escola o, si fa no fa, tenen una acceptació major per part de la comunitat educativa. Les pissarres digitals i les tabletes són un exemple d'això; les seues possibilitats educatives han sigut desenvolupades en diferents investigacions.

Tot i que aquests són els més coneguts, considere que n'hi ha d'altres que també podrien ser utilitzats amb finalitats educatives. Per exemple una recomanació meua seria la consola Nintendo DS (o 3ds) que compta amb diferents jocs dissenyats específicament amb ús educatiu. “Millora el teu vocabulari d'anglés/francés” per l'ensenyament de les llengües i “Art academy” per introduir l'educació artística són exemples de les possibilitats de la consola. Actualment la 3ds és utilitzada com a guia per als visitants del museu Louvre amb una aplicació que conté opinions i comentaris d'experts d, de manera que el visitant pot ampliar el seu coneixement d'una obra quan està davant d'ella.  Per suposat, el seu preu, la mancança d'aplicacions educatives en comparació amb les tendes d'Android i iOs; i la nul·la possibilitat de creació d'aplicacions o activitats per part del professor són desavantatges. 

Un altre exemple de maquinari és el lector electrònic. Tot i que els seus usos no són molt variats, ja que actualment només serveix per a llegir documents, és un altre aparell que es podria utilitzar a l'escola per accedir als documents de classe. Entre els seus avantatges estan la utilització de tinta electrònica que permet que la durada de la bateria siga major i no fa mal als ulls. A més està la possibilitat de fomentar l'aprenentatge a través de l'hipertext, trobar el significat de paraules si estem llegint textos escrits en llengües estrangeres o que professors i estudiants pugen crear els seus EPUB  fàcilment amb programes com Sigil. De tota manera, cal dir que la tecnologia de la tinta electrònica està millorant a poc a poc i, com podeu veure al següent vídeo, els llibres electrònics no han dit la seua última paraula.



Després de veure tots aquests aparells ens hauríem de preguntar: Realment estem utilitzant totes les possibilitats que ens dóna la tecnologia de què disposem? Considere necessària l'autorreflexió per part de la comunitat educativa pel que fa a l'ús de les TIC a l'escola.

A tall d'introducció cal dir que vivim dins d'un món tecnològic. Hi ha tecnologia per tot arreu i no podem viure sense ella. Eixa tecnologia que utilitzem està dins d'un cercle de millora que pareix no tindre fi: quan compren un aparell, l'endemà n'hi ha una nova versió o un altre aparell amb més innovador. A vegades pareix que les institucions educatives ens hem deixat arrossegar per la mateixa necessitat del mercat d'implantar noves tecnologies; la majoria de les vegades amb una intenció publicitària. Sona molt bé dir als mitjans de comunicació que a l'any següent els alumnes i els professors disposaran d'una pissarra digital a cada aula. D'aquesta manera pareix que es dóna la imatge d'una escola moderna adaptada a la societat actual. Però realment es necessita posar una pissarra digital a cada aula i que cada alumne tinga un ordinador portàtil o una tableta? La resposta és senzilla: No.
La presència de tecnologia a l'aula no assegura que hi puga ser utilitzada correctament. Quan vaig fer les meues pràctiques, la meua aula d'infantil va rebre una pissarra digital. En parlar amb el meu professor sobre què pensava fer amb ella, va reconéixer-me que no sabia com fer-la utilitzar. L'únic ús que li va donar durant el temps que hi vaig estar va ser per posar vídeos o imatges. D'aquest exemple podem extraure una idea clara: Els professors necessiten formació. Hi haurà professors com el meu que utilitzaran les tecnologies com un objetecte complementari a la classe, però també els hi haurà que l'utilitzaran com si fóra una pissarra de tota la vida; ambdós ho faran malament. Aquesta mancança de coneixement fa urgent la necessitat de facilitar cursos als professors, ja que aquesta formació farà que els professors s'adonen de la necessitat de canviar la seua metodologia a classe.
Crec que l'ús de noves tecnologies a classe suposa cavil·lar sobre les possibilitats que ens donem per fer classe d'altra manera i adaptar-nos a elles. No es pot separar metodologia de tecnologia. Aquest procés requerirà temps, però ens hem d'assegurar que es produïsca eixe canvi. Si no, les TIC no tindran cap utilitat.


 

dilluns, 3 de febrer del 2014

Aprenentatge a Internet

A les darreres entrades d'aquest blog havíem parlat de la importància d'internet per a generar i compartir informació amb la utilització de blogs i portals educatius. El següent pas lògic com a educador seria preguntar-nos, com podem utilitzar aquesta informació per a fomentar l'aprenentatge?

L'ús de Webquest, la Cacera del tresor, la Wiki i el blog serien la resposta a eixa pregunta. Com ja vaig explicar a altra entrada, el naixement de la web 2.0 va suposar que qualsevol usuari d'Internet tinguera la possibilitat de crear els seus continguts. Aquestes tres eines són el resultat educatiu d'eixes possibilitats. Si vols conéixer quines són les seues característiques específiques pots fer clic ací.

En general, el que podem fer amb elles és crear situacions educatives a Internet d'una manera més autònoma, motivadora i participativa per a l'alumne; a través d'activitats de recerca d'informació; i solució de problemes i activitats. Podeu trobar exemples d'aquestes eines als següents enllaços:



Si després de veure tots aquests exemples t'ha agradat la idea, però vols fer la teua pròpia perquè les que has vistes no s'adaptarien a les necessitats de la teua classe, la meua recomanació és que utilitzes Google Sites per a fer "WebQuests" i "Caceres del tresor"; i Wikispaces per a fer wikis. Ambdós són eines gratuïtes i molt senzilles d'utilitzar.


El que havíem de fer aquesta setmana al curs era investigar l'ús d'aquestes eines a través dels exemples que ens havien donat o a través d'altres que haguérem trobat a la xarxa. La navegació ha sigut fàcil, perquè l'estructura de les "Webquests" i les "Caceres del tresor" solen ser les mateixes. En general, la majoria d'elles complia els requisits mínims que se'ls pot demanar: explicacions senzilles, activitats per a trobar informació a la xarxa i crear-ne nova que fomente la recerca i la comprensió i d'utilitzar tota mena de recursos web. Després de la recerca d'informació, hem hagut d'agafar un exemple d'elles que ens  haguera agradat i compartir-lo a un taulell virtual fet amb LinoIT. Aquesta eina 2.0 ens permet posar notes i pegar-les a un taulell digital. M'ha semblat pareguda a Koowall i Glogster.



Aquest tema ha estat interessant per a tornar a recordar els coneixements que tenia d'aquestes eines, ja que vaig fer-les servir l'any passat. Considere que aquestes eines són molt útils per a utilitzar-les a classe, ja que permeten crear al professor activitats més motivadores sense haver de tindre coneixements avançats d'informàtica. L'única limitació que podem trobar és que el servei que estem utilitzant per a fer-les tinga possibilitats i característiques limitades també.



dimarts, 28 de gener del 2014

Portals educatius


Els portals educatius són espais webs que solen tindre una oferta variada de recursos didàctics i noticies per a tots els membres de la comunitat educativa. Els més coneguts que utilizen la llengua catalana són els següents:
 Aquesta entrada servirà per a fer una anàlisi curta sobre un dels portals, en aquest cas de Edu365. Només analitzaré la part que tracta sobre la meua especilitat, es a dir, l'educación infantil. 

Bé, si cliquem a la secció d'infantil veurem la següent imatge:


Es tracta d'un índex on podem seleccionar la temàtica de les activitats interactives que volem fer. Ens trobem amb activitats de matemàtiques, d'expressió artística, sobre paraules, el cos, el coneixement de l'entorn, etc. Resulta molt útil que l'index dels recursos estiga estructurat d'aquesta manera tan visual, ja que fa que la pàgina siga més accessible i facilita la navegació per la interfície. En altres paraules fa que els mateixos xiquets puguem fer ús de la pàgina sense l'ajuda d'un adult.

En general, a cada secció ens trobem amb molts enllaços que ens porten a les pàgines on estan realment allotjades les activitats.


Les activitats són totalment multimèdia: utilitzen imatges, vídeos, animacions i sorolls. La seua utilització és senzilla, ja que la majoria només utilitza el ratolí i, en general, presenten la informació de manera clara i atractiva perquè està adreçada a xiquets petits. Considere que el portal és molt útil per a trobar activitats relacionades amb el projecte o unitat didàctica que podrien voler fer a classe. Fins i tot, podria ser la pàgina d'inici de l'ordinador que normalment hi ha al racó de les TIC a les aules d'infantil.

De totes les activitats multimèdia que he vist, la que més m'ha agradat ha sigut la de "Picasso Heads" que pot ser trobada a la secció de "Dibuixa i pinta". Amb ella podem crear un retrat de la nostra cara amb les característiques dels cuadres de Pablo Picasso. Aquesta activitat pot ser utilitzada si volem introduir l'obra de Picasso a classe i explicar les parts del cos. Cada alumne podria fer el seu retrat i mostrar-lo a la resta de la classe. Després amb tots podríem fer un llibre de retrats que aniria al racó de la biblioteca.






dilluns, 27 de gener del 2014

Informació a Internet


Durant aquesta setmana la tasca que he hagut de dur a terme ha estat la de navegar per Internet amb la intenció de trobar pàgines web per a veure i analitzar el seu valor pedagògic d'acord amb les exigències que es demanen actualment a la xarxa. Hi ha una gran quantitat de coneixement a la Web, molts professors han descobert que la utilització de les noves tecnologies com els blogs els permeten compartir i descobrir coneixements amb qualsevol persona d'Internet. Però com és la qualitat d'eixa informació?



Els blogs que he trobat a la Web són els següents:
Per a analitzar-los el procés ha estat el mateix en tots els blogs. Al començament, he llegit les tres primeres pàgines de cada blog per a veure quines havien estat les darreres entrades i actualitzacions, a més de per a veure les seus temàtiques i fer-me una idea del contingut del blog. Després he continuat amb l'exploració de les etiquetes per a veure quins havien estat els temes més utilitzats i el nombre d'entrades en cadascuna. Una vegada havia terminat amb els continguts, he donat una ullada als aspectes més visuals: organització del blog, widgets utilitzats, opció de contactar amb els autors, etc.
 
En general, les conclusions que he tret d'aquesta anàlisi són que la majoria dels blogs acompleixen els tres angles positius que va senyalar Enric Serra sobre els materials educatius. Per una part, els cinc blogs cobreixen temes diferents. Per exemple, el primer tracta sobre audició i llenguatge, mentre que els altres tracten temes d'educació infantil, noves tecnologies, o sobre didàctica, aleshores en fer això, es creen una varietat de coneixements més amplia. Respecte als angles positius dos i tres, la majoria dels blogs els porten a terme correctament, ja que els autors no només s'encarreguen de seleccionar materials que hagen sigut preparats per altres amb la intenció de compartir-los, sinó que fan adaptacions d'eixos materials per a les seues necessitats o que directament creen els seus. D'aquesta manera s' aconsegueix enriquir els continguts de la xarxa.

De tots els blog, seria complicar dir quin ha estat el meu favorit. Potser hauria de dir-ne dos degut a que la seua temàtica és completament diferent. Un d'ells seria Pescant Idees per la quantitat de recursos que té; i l'altre seria Diari d'una mestra d'infantil per les reflexions que fa l'autora sobre educació.

dilluns, 20 de gener del 2014

Tecnologia mòbil i ensenyament


L'ús de la tecnologia mòbil a la nostra societat ha avançat amb rapidesa. Pràcticament la majoria de la població té accés a internet gràcies de multitud de dispositius com smartphones i tablets;  a més ja són pràcticament una realitat els rellotges i ulleres intel·ligents. Al futur pareix improbable que hi haja qualsevol objecte incapaç de connectar-se a la xarxa. Però tenen una utilitat educativa aquests aparells?

La resposta es podria resumir en un sí. L'utilització de les tecnologies mòbils ha creat un nou tipus d'aprenentatge: l'aprenentatge ubicu. Aquest es caracteritza per la possibilitat d'aprendre qualsevol cosa, en qualsevol moment en accedir a Internet utilitzant diversos dispositius. Es a dir, facilita que l'alumne continue aprenent al seu ambient habitual.



Els principals problemes per a implementar aquesta metodologia a l'aula  és el cost de les tecnologies que es requereixen. Si ni tan sols ara es pot garantir que l'alumne tinga ordinador i accés a Internet, com podem donar per suposat que aquestes tecnologies són accessibles per a tothom? L'altre punt negatiu és la ja coneguda bretxa digital.  Si bé, crec que la situació és molt diferent de la qual es va produir quan van arribar els ordinadors, Internet o les pissarres digitals. Aquestes no eren tecnologies que tothom utilitzava i per això es necessitava formació. En canvi, els telèfons mòbils són una tecnologia que ha estat amb nosaltres durant més de vint anys i tothom sap utilitzar-los. Respecte a les tabletes, com que comparteixen el mateix sistema operatiu que els mòbils, no suposen un grau de dificultat major.

Per altra banda, si assenyalem les avantatges de les tecnologies mòbils, hem de parlar dels punts positius de l'aprenentatge ubicu. Un d'aquests punts seria la permanència: L'alumne no necessita tornar a classe o estar amb el professor per a rebre la mateixa informació. Ara pot accedir als continguts des de qualsevol lloc, aquests sempre estaran disponibles. Però la característica, per a mi,més important del tipus d'aprenentatge que fomenten aquestes tecnologies és la immediatesa. Moltes vegades hem notat com, en una situació determinada, ens hem sentit més interessats per aprendre alguna cosa, però per dificultat en trobar la informació i per no disposar dels materials adequats l'hem deixat. Gràcies a les tecnologies mòbils, l'alumne té la possibilitat d'aprendre quan de veritat està motivat. Els aprenentatges que es fan durant aquest temps, quan l'alumne està receptiu, són més significatius i és més complicat oblidar-los.

En general, els professors podrien tindre en compte aquesta metodologia actualment, tot i que siga només per a ampliar o repassar coneixements.

TILC: Comunicació a Internet.


Durant aquesta setmana hem profunditzat en com s'efectua la comunicació a Internet. Per a tindre una millor perspectiva sobre el tema, caldria dir que la comunicació a la xarxa ha canviat molt durant els últims deu anys. Al començament d'Internet hi havia una comunicació més unidireccional: l'usuari medi podia llegir informació creada prèviament i, en algunes ocasions, fer comentaris sobre eixa informació. Els usuaris, aleshores, necessitaven tindre coneixements d'informàtica per a crear la seua pàgina web i poder crear els seus continguts. Però amb la creació de la web 2.0, crear i bescanviar informació entres els usuaris es va tornar més senzilla. I és aquesta la situació que vivim ara mateix. Disposem de diferents plataformes com "Blogger", "Wordpress" i "Tumblr", a més de xarxes socials com "Facebook" o "Twitter".

Una d'aquestes xarxes socials que podem utilitzar a classe és Pinterest

Aquesta xarxa social està enfocada a les fotografies. Els continguts a més d'estar classificats per aquestes, si bé també es poden classificar amb els pinboards que són carpetes on es podem emmagatzemar les fotografies segons el contingut.

Com podríem utilitzar Pinterest per a treballar l'aprenentatge de llengües de manera integral?

Una de les activitats que podríem fer és buscar un terme relacionat amb el tema que estem donem classe. Per exemple, si som un professor de coneixement del medi, podem cercar imatges sobre el terme "desert" (vegetació, animals, cultures...) i els alumnes haurien de crear els seus "pinboards". D'aquesta manera ells poden tindre una imatge global sobre el terme. Després els alumnes podrien aprofitar les imatges cercades per a fer una exposició sobre el tema. D'aquesta manera treballa l'expressió oral.

Una altra activitat, aquesta per a desenvolupar la competència escrita, podria ser que cada alumne haguera de fer una seqüència de fotografies. La selecció seria lliure. Per exemple, un alumne podria agafar una foto d'un gat, una finestra i una platja. La resta dels alumnes hauran d'inventar-se una història que continga eixos elements.

Com podem veure, és possible fer diferents activitats per a fomentar l'ús i aprenentatge d'una llengua a través de les xarxes socials. Al fòrum de l'assignatura, he pogut veure que la majoria dels meus companys pensaven que l'ús de les xarxes socials era profitós i que els perills que podien suposar la seua utilització es podien resoldre amb l'educació dels alumnes. 
En general, totes les xarxes socials tenen una quantitat gran d'informació. Això suposaria un problema si el nombre d'usuari fóra alt, ja que seria més complicat trobar informació que s'ha pujat amb anterioritat. El més a totes les xarxes social són les etiquetes. Aquestes poden canviar segons el tipus de xarxa. Per exemple, a Facebook les fotografies són etiquetades amb els noms dels teus contactes. En canvi, a Twitter i Instagram això es fa amb Hastags. Els hastags són termes relacionats amb el text o fotografia i sempre es posen darrere d'un quadradet.


 Això és el que trobem a Tumblr amb l'etiqueta #dogs

La utilització de les etiquetes facilita la recerca d'informació per part de l'usuari i també pot tindre un ús educatiu. Un exemple d'això seria l'activitat que havíem de fer amb twitter. Utilitzant els "hastags" hem pogut compartir els nostres descobriments i reflexions, a més de veure els dels altres companys. Ací estan els dos "tweets" del treball 2:




dimarts, 14 de gener del 2014

La llengua i les TIC

Internet està ple de recursos que podem utilitzar per a l'ensenyament de llengües a l'escola: aplicacions, jocs, vídeos, música... Però, sens dubte, l'ús de diccionaris i enciclopèdies és encara molt recomanable. A vegades, hi ha coses que poden canviar el seu format, però encara mantenen la mateixa essència.



Per a l'ensenyament del català les pàgines més interessants són les següents:


Si també esteu interessats pel francés i l'anglés, les opcions més destacades són Larousse i Oxford respectivament.

En general, l'ús d'aquests recursos és senzill i navegar per les seues opcions no és complicat. Potser Optimot és el més complex perquè aporta massa definicions de sobte i, a vegades, pot fer un embolic a l'usuari. De tota manera no crec que l'ús de diccionaris o enciclopèdies siga un problema per l'alumne, ja que està acostumat a trobar informació a la Wikipèdia, per exemple. Considere que és més important ensenyar els alumnes a seleccionar la informació adequada de diferents llocs i tècniques per a unir-la.

Per a finalitzar, m'agradaria compartir part de la definició d'una paraula que, per a mi, és el concepte més important a l'hora d'educar: motivació. L'he agafada, ja que considere que el deure d'un mestre és aconseguir fer-la aparéixer durant el trànsit de l'alumne per l'escola. Els continguts es poden oblidar o estancar; però només serà la motivació del mateix alumne l'única que farà que eixos coneixements es puguen ampliar o recordar per a sempre.


Per a crear-la, he utilitzat el servei Wordle. Podeu crear la vostra pròpia imatge si cliqueu ací.


dimecres, 8 de gener del 2014

Recomanació d'un vídeo


He cregut interessant compartir amb vosaltres aquest vídeo del programa de TV3 Generació Digital que tracta sobres aplicacions per a aprendre llengües.

Què penseu d'aquestes aplicacions? Poden ser útils com a recursos educatius complementaris a un professor? El podrien substituir?

Coneixements previs sobre TIC


Les TIC s'han convertit en unes eines fonamentals per a dur a terme noves metodologies a l'escola i fomentar la motivació dels alumnes. Aleshores es necessari conéixer una gran varietat d'elles per oferir experiències més riques als alumnes. Potser la majoria puga creure que les TIC són només les pissarres digitals o presentacions, però tot el contrari; les TIC poden incloure un gran nombre de servicis i aparells quotidians per a nosaltres com poden ser "Tablets" o "Smartphones"

Entre els recursos que TIC que tinc podria dir que sé que utilitzar diferents sistemes operatius com Windows, Linux (Ubuntu, Linux Mint, Fedora) i Android.

Utilitze gran varietat de servicis 2.0 com Soundcloud per escoltar podcast i pujar els meus arxius amb audio , Freesound per a descarregar efectes de sonido amb llicencia pública, Mindmeister per a crear mapes conceptuals i Educaplay per a crear activitats senzilles.

També tinc coneixements d'edició de sonido amb aplicacions com Audacity; o de vídeo com: OpenShop o Windows Movie Maker. I sé com editar els mapes llibres de Open StreetMap.



Com que els continguts de l'assignatura estan relacionats amb l'ensenyament de llengües, vull compartir amb vosaltres els enllaços de les pàgines i aplicacions que més utilitze per aprendre i millorar el meu nivell en diferents idiomes: 

  • Wordreference: Diccionari on-line amb una gran varietat de llengües; i forums per els dubtes. 
  • Quickdic: Diccionari de codi obert per Android que funciona sense necessitat d'Internet.
  • Duolingo: Pàgina web per a practicar i millorar el nostre vocabulari i gramàtica. Hi ha aplicacions per a Android i iOs.
  • Le français et vous: Blog dedicat a l'ensenyament del francés.
  • Soundcloud: Pàgina on es pot escoltar "podcasts" en diversos idiomes per a practicar la comprenssió oral. 

Presentació

Saluts als meus lectors.

Em dic Jesús i d'ací a Març compartiré amb tots vosaltres les meues experiències i reflexions sobre els contiguts de l'assignatura "Tic i dinàmica d'aula aplicades al Tilc" del curs de capacitació docent 2013-2014.

Aquest enllaç et portarà a la pàgina principal de l'assignatura. Fes clic ací